Marlen “Tastets”: Enamorat de la cuina de mercat

Ai Marlen, tants cops cantada! Desde les tavernes alemanyes del període d’entreguerres fins avui al Què Fem? el teu nom desperta llamineries ben diverses. En aquest cas, les del menjar i el beure. De ben segur que no ets la mateixa de la cançó però, Marlen, desde la teva cuina del barri del Clot ens fas salivar, què vols que et digui, com a un soldat solitari i abatut amb un permís d’ una nit.
Tens el dò de la cuina i això que l’has après tu sola, ai, Marlen, ni et calen les estrelles ni et donaran més llum. Que la llum està en les teves canyes ben tirades, en els fregits primorosos, en els microcosmos cartografiats dins de cada croqueta, quin discret toc de gràcia, l’aroma de l’orenga encapsulat a la menorquina.
Marlen, tens l’enginy que transforma les gotes de soja en perles, joies per a la tonyina que fas dormir sobre humil ceba caramelitzada. Marlen, Marlen… les costelletes de conill a la milanesa… no tinc paraules Marlen.
Vas ben acompanyada, Marlen, a la sala l’elegant Antoni transporta les teves delícies i ens fa còmplices del vostre ball. Ens aconsella, proveu un Vinya d’Irto, una copeta escollida d’una carta sòlida i sàvia.
Ai Marlen, a l’hora dels postres hi poses tota la mel i el sucre del teu rebost. La tatin de mango, quin prodigi. I els formatges: Gorgonzola Or i Shropeshire Blue. Blau, daurat, l’última esperança d’un barri gairebé oblidat. Al Clot hi feu falta i, més com vosaltres, a tota la ciutat.
Marlen, dius que obres per esmorzar. Que tanques a negra nit. Que quan ja ningú hi contava, quan et vas trobar al carrer de males maneres, vas pujar la reixa i vas obrir les portes. S’ha de ser valent, una mica agossarat, i per això, i per totes les bones coses que amb les teves mans transformes en coses millors, et mereixes que una cua eterna d’ànimes perdudes com la meva, enamorades de la millor cuina de mercat, no et deixin apagar mai els fogons.
Marlen, si no tinguéssis una cançó d’amor, algú l’hauria d’escriure.

Publicat a Què Fem? (2012)∗