“Ep, company, quina sort que tens de viure a la domus de l’August, estàs a tocar de l’ostrífera costa de Barcino!”. Més o menys, una cosa així va escriure el poeta Ausoni al seu amic Ponç Paulí al segle IV després de Crist. Bé, potser l’estil era una mica més solemne, ja se sap com n’eren de solemnes els antics romans, però la qüestió no resideix en les formes sinó en el fet de que al litoral de Barcino ja gaudien de bones ostres. D’aquell litoral en queda ben poca cosa, ni rastre dels deltes del Besós o del Llobregat, la nostra costa ja no es ostrífera, ens l’hem carregat, però les nostres taules cada cop ho son més. Arriben de França, d’Irlanda, de…